viernes, 25 de febrero de 2011

Febrer ventós, cara de gos!

Mai ens haguéssim imaginat que una cosa tant quotidiana com la sortida del sol ens pogués causar tants problemes, més enllà de les típiques enlluernades matinals que pateix la gent que va amb cotxe a aquelles hores...
Ja estem situats a lloc, són les 7:00 AM i segons fonts consultades a internet, a dia d'avui, el sol comença a sortir a les 7:15: l'horitzó és d'un blau clar... Les fonts meteorològiques també pronosticaven un cel destapat... fa núvol.
Sembla ser que en Pep es deu haver llevat a Gurb, a les 5:45 AM, amb el peu esquerra. Jo, dec haver vist passar un gat negre tot just aixecar la persiana de la meva habitació, a les 6:30AM. La qüestió és que és el segon intent que fem d'anar a gravar la sortida del sol a la façana de casa en Neil i, a hores d'ara, mig endormiscats, amb lleganyes als ulls, resignats, amb el trípode plantat i la càmera enregistrant, cada cop veiem més clar que hi haurà una tercera vegada.
Ja ho deia l'Isaac, haurem d'acampar la nit abans davant de casa en Neil. Seguirem informant!
Mataró: dijous 25 de febrer

jueves, 24 de febrero de 2011

Matias Lizana, el creador

Avui és un dia complet. Fa poca estona que hem entrevistat a en Pau Riba i ens dirigim cap al Tecnocampus de Mataró, a veure en Matias Lizana, el creador de la tercera evolució de l'eyeborg d'en Neil. El vam trucar fa pocs dies i va mostrar plena disposició per atendre'ns i fer-li una entrevista de cara al documental.
La panxa ens comença a fer rau rau quan a penes falten 5 minuts per trobar-nos amb en Matias, són les 3 de la tarda. De cop veiem com el perfil d'una persona misteriosa, amb la melena al vent, apareix entremig de dos edificis, camina amb un aire desenfadat i desprèn alegria i simpatia al seu voltant: és en Matias, ens saluda i ens fa passar cap a les oficines en les quals treballa. Ens té preparat un espai, és una sala petita, aïllada, sense soroll i plena de torres d'ordinador i cables, un entorn ideal per entrevistar-lo. Des d'aquí agrair al nostre nou ajudant de producció i d'atrezzo, en Matias, per haver-nos habilitat un espai tant propici, espai que el director d'art buscava per aquesta entrevista.
Ens ha deixat que muntéssim els focus i càmeres i posteriorment l'hem fet passar i ens ha respòs de manera activa i concisa tot el que li hem anat preguntant. Ens ha donat una visió molt informàtica de la seva relació amb en Neil. Ha estat una entrevista molt desenfadada i divertida, en la qual ens ha respòs amb prudència per tal que no poguem manipular i treure de context tota la informació que ens ha donat, realment un geni informàtic, de la paraula i la oratòria.

Entrevistant a en Pau Riba

Estàvem al Casal. Eren les 12 del migdia quan ha aparegut en Pau Riba amb el seu cotxe blau, ens ha saludat i ens ha guiat fins a la seva masia, situada a Tiana. Un cop allà, i després de netejar els baixos del cotxe a base de cops amb els sotracs del camí, hem arribat a una casa acollidora on el sol es deixava entreveure entre les fulles dels arbres que envoltaven el pati.
Ens hem endinsat cap a l'interior mentre ens ha envoltat aquella olor de masia antiga, una olor guardada en una petita calaixera d'un armari situat a un racó de la nostra ment, aquella olor tant familiar de casa els avis quan hi anàvem de petits.
Hem pujat unes escales de sostre baix i un cop a dalt en Pau ha obert una doble porta  de fusta. Després d'empènyer-la un parell de cops, ens ha facilitat l'entrada al seu lloc de treball, una sala composada per un escriptori amb un cendrer, amb una prestatgeria plena de cassetes i un ordinador envoltat de tot de fulls i notes escrites a mà. A la paret de davant un armari antic ple d'objectes curiosos. Al sostre una guitarra. Entremig una balconada que dóna al pati de baix pel qual hem entrat. Ens crida l'atenció el terra, tot fet de rajola antiga i amb petites rugositats curves fruit del pas del temps, per no parlar de la magnificència de la masia, els sostres alts, els rebedors i les sales annexes.
En Pau, amb un aire informal, un pentinat curiós (cap afaitat i dues clapes de pèl de forma rectangular ben perfilades a banda i banda del front), calçant unes sandàlies en ple mes de febrer, amb un explant que el converteix en cyborg (el seu rellotge) i consultant el correu a l'ordinador just abans de començar l'entrevista.
Ens ha dedicat una hora ben bona en la qual ens ha parlat d'ell, del seu món, les seves idees i de la seva perspectiva sobre en Neil i el món cyborg, filosofant sobre la societat i fent un anàlisi profund de la realitat més actual i del futur més pròxim, explicant quins són els projectes que té en comú amb en Neil.
Pensem que donarà una visió diferent i interessant sobre la temàtica que tractem al documental. Des d'aquí agrair a en Neil que ens hagi acompanyat i a en Pau la profitosa estona del seu temps que ens ha dedicat.

viernes, 18 de febrero de 2011

Teaser d'En un xip multicolor

Ja tenim el teaser del documental En un xip multicolor! 
Un petit clip fet a partir de la careta que vem realitzar a l'assignatura de Teoria i Tècnica del Videoclip.



En un xip multicolor teaser from Xip Multicolor on Vimeo.

jueves, 10 de febrero de 2011

Logotip d'En un xip Multicolor

Després de donar-hi voltes i presentar diferents propostes a l'Arnau i amb la corresponent benedicció d'en Neil el dia de la sessió fotogràfica per fer la foto de la home, el logotip que pren força i es preveu com a escollit (susceptible de modificacions puntuals) és:

Logotip En un xip Multicolor from Xip Multicolor on Vimeo.


Significa "Xip Multicolor": la paraula "xip" està escrita en braille i és multicolor (blau, blanc i groc). Aquest logotip té una segona lectura, en Neil té una condició visual (acromatòpsia). D'altra banda, l'eyeborg, està pensat per ser utilitzat en persones que tinguin problemes de visió, per tal que puguin percebre els colors a través dels sons. És per aquest motiu que vam trobar interessant i suggerent decantar-nos per aquest logo que, a simple vista pot semblar que no diu res però que diu molt.