Estat del projecte i el Making-Of!

De mica en mica anem avançant i la primera part del projecte ja està al forn, el dimarts dia 14 de juny entreguem la pàgina web als professors i el dia 1 de juliol la presentem al tribunal!
Un cop fet això, encararem l'última etapa de desenvolupament del documental que, a l'espera de poder filmar la operació que es vol fer en Neil (implantar-se un imant al cap), vam decidir ajornar l'entrega fins el setembre. Mentrestant, un petit tast del rodatge, aquí teniu el making-of amb moments curiosos del rodatge:

Paraules d'amor, mojitos i retrats sonors

Anar a la presentació de Paraules d'Amor, de Victor Amela i Roser Amills, va ser un autèntic esdeveniment. En Neil va anar fent retrats sonors a diferents autors que han participat en el llibre, tals com Mag Lari, Lluís Llongueras, Màrius Serra, i el mateix Bruno Oro! aquí en teniu un testimoni audiovisual!

Carreres de karts pel supermercat

Qui ho havia de dir que un documental que tracta sobre els colors, els sons i els cyborgs ens duria a fer curses clandestines de carretons de la compra per dins d'un supermercat! Evidentment tot té la seva lògica, que podreu entendre quan veieu el documental!

L'Anna Perarnau ens descriu el testimoni viu del què semblàvem:

Visita al Psicòleg

Mercé Oliveras va ser la peça clau per aconseguir el contacte inicial amb el COPC amb Estel Carbó.
Després d'estar uns quants dies comunicant-nos via e-mail amb l'Estel perquè ens aconseguís un professional del gremi especialitzat en problemes visuals, ens va facilitar el correu electrònic de Miguel Díaz, un psicòleg de la ONCE el qual va mostrar interès des del primer moment que ens vam posar en contacte amb ell.

Va costar posar-nos d'acord amb un dia per quedar, però finalment, ens va fer un lloc a la seva agenda i ens va citar al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) a Barcelona, per xerrar una estona sobre el tema dels problemes de visió. 

Malauradamanet en Roger no va poder venir amb nosaltres en aquesta ocasió, així que vam ser els altres dos els que sense tenir massa idea de moure'ns amb cotxe per Barcelona, ens vam deixar guiar per la senyoreta "Ton-To" que per sort ens va deixar a un pàrquing que quedava just al carrer paral·lel al del COPC. 

Un cop allà ens va rebre l'Estel Carbó, que molt amablament ens va guiar cap a la sala de reunions on li havíem de fer l'entrevista a Miguel Díaz. Com que anàvem molt sobrats de temps, vam montar amb calma i ens vam esperar a que arribés en Miguel.
Va arribar carregat amb la seva maleta i amb un grapats de fulls plens d'apunts i anotacions que portava preparats per l'entrevista. Ens va dir que tenia por d'enrollar-se massa i que tenia una mica de por escènica davant la càmera, però acte seguit va fer gala d'un discurs contrari a tot el que ens havia venut: respostes clares i concises, i ho va fer amb una fluïdesa que per res del món semblava la d'una persona amb una teòrica por a les càmeres. A banda d'això, tota la informació que ens va explicar va resultar molt interessant i de ben segur molt valuosa pel documental. És per això que li volem agraïr molt la seva col·laboració amb nosaltres, i fer una menció especial al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya per facilitar-nos les seves instal·lacions, a la Mercé Oliveras pels contactes i a l'Estel Carbó per la seva amabilitat i hospitalitat.

2 dies de rodatge concentrat: Casa Neil + Fundació + Sinera+ Camp

Aquí podeu veure les diferents fotografies del rodatge que hem fet aquest cap de setmana. Volem donar especialment les gràcies a Apple Fruits per deixar-nos els 40 kilograms de taronges amb que varem omplir la banyera, en Jordi de Rels.cat (arboricultor) per deixar-nos el camió que gairebé deixem clavat al mig d'un camp, al Josep per facilitar-nos el camp encara que acabéssim plens de picades d'ortigues, a Marta Castillo (Ajuntament d'Arenys de Mar) i en Paco Bernal (vigilant del cementiri de Sinera) per deixar-nos pul•lular entre nínxols. A tots ells, moltes gràcies per tot el suport logístic, material i espais que ens han proporcionat.

Entrevistant a la Moon

Un divendres més cap a Mataró, avui toca fer dues entrevistes que ens serviran perquè l'entorn més proper d'en Neil ens expliqui coses sobre la seva personalitat i sobre com han viscut la seva condició.
Primer ens trobem tots a casa en Neil per recollir-los a ell i a la Moon i anar cap a la Fundació Cyborg, on decidim fer-li l'entrevista a la Moon (parella artística i amiga d'en Neil des de la infància).
Al arribar a la Fundació, ens adonem que és el lloc on més hores passem amb en Neil, pràcticament podríem dir que la Fundació Cyborg s'ha convertit gairebé en la nostra residència a Mataró i el punt de trobada entre tots.
Mentre anem xerrant amb la Moon perquè li passin els nervis que confessa tenir per la presència de la càmera, anem preparant el material: càmeres, focus, micros, filtres... muntem, enquadrem, i ja hi som, a punt per començar.
Al prémer el rec de la càmera, la Moon segueix un pèl nerviosa, però a mesura que li anem fent preguntes, l'ambient es torna d'allò més distés i l'entrevista flueix sense problemes. Les respostes de la Moon són cada cop més sinceres i a través d'elles coneixem molt millor com és en Neil. Parlem gairebé de tot: de la infància d'en Neil, dels projectes artístics que realitzen, de la Fundació Cyborg, de projectes futurs... I és que la Moon ha estat al seu costat durant tot el procés i transformació a Cyborg i sap de primera mà com ho ha viscut en Neil.
Al cap de 40 minuts acabem l'entrevista i sense temps per reflexionar i extreure'n valoracions, desmuntem ràpidament perquè ja ens espera la mare d'en Neil a casa seva perquè una hora més tard ha d'anar a treballar.
Com que la mare d'en Neil té una mica de pressa, ens veiem obligats a fer una entrevista llampec, sense que tinguem temps de fer-li alguna pregunta més a part de les que portàvem preparades.
Acabem que ja ens ronca l'estomac i mentre despleguem la paradeta, la Moon i en Neil preparen uns macarrons amb verdures que endrapem enmig d'un silenci que mostra la gana que hem acumulat després d'un llarg matí de rodatge sense parar per esmorzar.
Per avui ja hem fet prou, ens acomiadem de la Moon i d'en Neil, i deixem que es quedin hipnotitzats davant la tele mirant la Riera.

Ull de cirurgià

Fa uns dies en Neil va començar a fer trucades a cirurgians estètics per tal d'informar-se sobre la possibilitat d'implantar-se un xip al cap. Les primeres trucades semblaven ben bé les bromes telefòniques d'un programa de ràdio matiner i al mateix temps una ofensa per les secretàries que agafaven el telèfon: "Hola, trucava per veure si em podeu implantar un xip al cap". Les respostes: "No, aquí no fem aquest tipus de coses" "No, aquí posem pròtesis de silicona i fem operacions d'estètica", "Deixi'm el seu número i ja el trucarem". Val a dir que per telèfon explicar un cas així és complicat. Ara bé, per sorpresa nostra, el quart intent va donar resultats: en Neil va trucar a la clínica i el va atendre un home que, després de fer un intensiu qüestionari de preguntes per contextualitzar-se, va trobar molt interessant el cas i es va comprometre a posar-se en contacte amb el doctor i a trucar a en Neil més tard.
No cal dir que la trucada va donar els seus fruits, ja que avui hem anat a Barcelona, a la clínica del doctor per tal que li fes una primera visita a en Neil. Aquest la va concertar amb l'objectiu de conèixer millor el cas d'en Neil i saber exactament el què es vol fer i per quins motius.
Arribant a la consulta, hem vist una casa aparentment normal, amb un cartell on hi posa "clínica", un cop a dins hem pogut contemplar un saló amb grans finestrals que deixaven passar la llum de mig matí. La sala, amb una tonalitat cromàtica clara, està composada per tot de mobles de disseny, estàtues i una petita tauleta en la qual els pacients poden fer-se un cafè i menjar unes pastetes dolces.
El doctor ha tingut una primera xerrada amb en Neil i posteriorment ens ha permès entrar a gravar com xerraven sobre el cas, la viabilitat i els riscos que pot comportar implantar-se un imant al cap. Després, li hem fet una petita entrevista valorativa de la primera trobada amb en Neil. Aquesta ha estat positiva, ja que el cirurgià sembla disposat a operar a en Neil, considera que la operació és relativament senzilla però, com a bon professional, ha demanat que li porti informes mèdics sobre el cas que provin que implantar-se un imant al cap és una necessitat i un avantatge que pot ser beneficiós per la condició visual d'en Neil. També ha remarcat la importància de trobar un imant biocompatible amb l'organisme: són les condicions que posa per tal de començar a plantejar-se la opció d'operar en Neil!

Febrer ventós, cara de gos!

Mai ens haguéssim imaginat que una cosa tant quotidiana com la sortida del sol ens pogués causar tants problemes, més enllà de les típiques enlluernades matinals que pateix la gent que va amb cotxe a aquelles hores...
Ja estem situats a lloc, són les 7:00 AM i segons fonts consultades a internet, a dia d'avui, el sol comença a sortir a les 7:15: l'horitzó és d'un blau clar... Les fonts meteorològiques també pronosticaven un cel destapat... fa núvol.
Sembla ser que en Pep es deu haver llevat a Gurb, a les 5:45 AM, amb el peu esquerra. Jo, dec haver vist passar un gat negre tot just aixecar la persiana de la meva habitació, a les 6:30AM. La qüestió és que és el segon intent que fem d'anar a gravar la sortida del sol a la façana de casa en Neil i, a hores d'ara, mig endormiscats, amb lleganyes als ulls, resignats, amb el trípode plantat i la càmera enregistrant, cada cop veiem més clar que hi haurà una tercera vegada.
Ja ho deia l'Isaac, haurem d'acampar la nit abans davant de casa en Neil. Seguirem informant!
Mataró: dijous 25 de febrer

Matias Lizana, el creador

Avui és un dia complet. Fa poca estona que hem entrevistat a en Pau Riba i ens dirigim cap al Tecnocampus de Mataró, a veure en Matias Lizana, el creador de la tercera evolució de l'eyeborg d'en Neil. El vam trucar fa pocs dies i va mostrar plena disposició per atendre'ns i fer-li una entrevista de cara al documental.
La panxa ens comença a fer rau rau quan a penes falten 5 minuts per trobar-nos amb en Matias, són les 3 de la tarda. De cop veiem com el perfil d'una persona misteriosa, amb la melena al vent, apareix entremig de dos edificis, camina amb un aire desenfadat i desprèn alegria i simpatia al seu voltant: és en Matias, ens saluda i ens fa passar cap a les oficines en les quals treballa. Ens té preparat un espai, és una sala petita, aïllada, sense soroll i plena de torres d'ordinador i cables, un entorn ideal per entrevistar-lo. Des d'aquí agrair al nostre nou ajudant de producció i d'atrezzo, en Matias, per haver-nos habilitat un espai tant propici, espai que el director d'art buscava per aquesta entrevista.
Ens ha deixat que muntéssim els focus i càmeres i posteriorment l'hem fet passar i ens ha respòs de manera activa i concisa tot el que li hem anat preguntant. Ens ha donat una visió molt informàtica de la seva relació amb en Neil. Ha estat una entrevista molt desenfadada i divertida, en la qual ens ha respòs amb prudència per tal que no poguem manipular i treure de context tota la informació que ens ha donat, realment un geni informàtic, de la paraula i la oratòria.

Entrevistant a en Pau Riba

Estàvem al Casal. Eren les 12 del migdia quan ha aparegut en Pau Riba amb el seu cotxe blau, ens ha saludat i ens ha guiat fins a la seva masia, situada a Tiana. Un cop allà, i després de netejar els baixos del cotxe a base de cops amb els sotracs del camí, hem arribat a una casa acollidora on el sol es deixava entreveure entre les fulles dels arbres que envoltaven el pati.
Ens hem endinsat cap a l'interior mentre ens ha envoltat aquella olor de masia antiga, una olor guardada en una petita calaixera d'un armari situat a un racó de la nostra ment, aquella olor tant familiar de casa els avis quan hi anàvem de petits.
Hem pujat unes escales de sostre baix i un cop a dalt en Pau ha obert una doble porta  de fusta. Després d'empènyer-la un parell de cops, ens ha facilitat l'entrada al seu lloc de treball, una sala composada per un escriptori amb un cendrer, amb una prestatgeria plena de cassetes i un ordinador envoltat de tot de fulls i notes escrites a mà. A la paret de davant un armari antic ple d'objectes curiosos. Al sostre una guitarra. Entremig una balconada que dóna al pati de baix pel qual hem entrat. Ens crida l'atenció el terra, tot fet de rajola antiga i amb petites rugositats curves fruit del pas del temps, per no parlar de la magnificència de la masia, els sostres alts, els rebedors i les sales annexes.
En Pau, amb un aire informal, un pentinat curiós (cap afaitat i dues clapes de pèl de forma rectangular ben perfilades a banda i banda del front), calçant unes sandàlies en ple mes de febrer, amb un explant que el converteix en cyborg (el seu rellotge) i consultant el correu a l'ordinador just abans de començar l'entrevista.
Ens ha dedicat una hora ben bona en la qual ens ha parlat d'ell, del seu món, les seves idees i de la seva perspectiva sobre en Neil i el món cyborg, filosofant sobre la societat i fent un anàlisi profund de la realitat més actual i del futur més pròxim, explicant quins són els projectes que té en comú amb en Neil.
Pensem que donarà una visió diferent i interessant sobre la temàtica que tractem al documental. Des d'aquí agrair a en Neil que ens hagi acompanyat i a en Pau la profitosa estona del seu temps que ens ha dedicat.

Teaser d'En un xip multicolor

Ja tenim el teaser del documental En un xip multicolor! 

Un petit clip fet a partir de la careta que vem realitzar a l'assignatura de Teoria i Tècnica del Videoclip.

En un xip multicolor teaser from Xip Multicolor on Vimeo.

Logotip d'En un xip Multicolor

Després de donar-hi voltes i presentar diferents propostes a l'Arnau i amb la corresponent benedicció d'en Neil el dia de la sessió fotogràfica per fer la foto de la home, el logotip que pren força i es preveu com a escollit (susceptible de modificacions puntuals) és:

Logotip En un xip Multicolor from Xip Multicolor on Vimeo.

Significa "Xip Multicolor": la paraula "xip" està escrita en braille i és multicolor (blau, blanc i groc). Aquest logotip té una segona lectura, en Neil té una condició visual (acromatòpsia). D'altra banda, l'eyeborg, està pensat per ser utilitzat en persones que tinguin problemes de visió, per tal que puguin percebre els colors a través dels sons. És per aquest motiu que vam trobar interessant i suggerent decantar-nos per aquest logo que, a simple vista pot semblar que no diu res però que diu molt.