El 27 de desembre, núvol, núvol núvol

Avui és dia d'expedició cap a Manresa, l'Isaac i jo hem quedat a Santpedor per enregistrar imatges per fer el teaser del documental i la careta d'entrada (que hem de presentar a l'assignatura de videoclip com a treball final). Després de la primera experiència a Mataró, ens disposem a fer proves amb les pintures de colors, les cartolines i els globus que vam comprar a Can Casabella. Ha estat arribar a Santpedor i fa un fred que glaça l'ànima.

En primer lloc, després de fer un entrepà de fuet i un frankfurt, hem començat a cercar una localització indicada per rodar. A casa l'Isaac hi havia llum natural, però jugar amb pintures al menjador de casa seva, podria haver tingut uns resultats nefastos. Després de donar-hi voltes i de comptar amb l'opinió experta de la seva mare, hem decidit que el millor era anar a casa de la seva àvia, a Manresa capital, ja que té un terrat ample i espaiós en el qual hi toca el sol durant una gran part del dia.

He dit que hi toca el sol? fa dues hores que veiem passar el vent: el trípode muntat, la càmera a punt, pots de pintura oberts, la víctima d'uns instants de retorn a la infantesa(la cartolina) tement per la seva integritat física. I un convidat inesperat: un nuvolot que s'aborria i ens ha vingut a fer companyia:

Nuvolots from Xip Multicolor on Vimeo.

Final de festa: després de veure la passarel·la de núvols, tenir una estranya sensació a l'estòmac de formigueig i un bram de lleó manifestant-se, hem pogut gravar com queien les pintures amb bona llum! hem anat a celebrar-ho al Wok de Manresa... satisfent al lleó que portàvem dins.

En busca del So del Taronger

Avui és un dia especial, l'estrena de l'obra del Sol del Taronger, guanyadora del 1r Premi a la Creació Escènica 2010 de Mataró, creada per Moon Ribas i Neil Harbisson.

Després de dinar ens hem dirigit cap al carrer Floridablanca amb carrer Prat de la Riba de Mataró, tal com ens ha explicat el Sr. Google Maps. No cal dir que no anava equivocat i ha encertat amb escreix la direcció. Ens trobem davant d'un edifici reformat i d'una rehabilitació de l'entorn considerable respecte fa uns anys; l'Ajuntament de Mataró ha habilitat l'espai de Can Gassol per fer-hi un Centre de Creació d'Arts Escèniques. Són les 5 de la tarda, mirant al cel podem gaudir d'un grup de núvols que dansen al so del vent creant formes majestuoses mentre, perdent la mirada en l'horitzó, veiem com es comença a fer fosc.

Ens dirigim cap a l'entrada de la plaça de Can Gassol, pugem unes escales i ens trobem un grup d'avis jugant a la petanca. A mà dreta hi queda el Centre. Trobem la porta oberta, hi ha tècnics preparant l'escenari, entrem i de cop ens trobem amb la Moon i en Neil, estan al camerino, ultimant els preparatius: estan fent una tria de mitjons de colors, fet que ens sobta una mica però intuïm que està vinculat amb l'obra. Amb prudència, els hem preguntat si els podrem gravar durant tota l'estona prèvia a l'estrena, mentre es maquillen i es preparen i no hi han posat inconvenient. Hem posat a carregar les càmeres i després de passar per la supervisió dels encarregats del recinte, hem començat a captar imatges de recurs.

Cal dir que avui és un dia especial, ja que gràcies a tot un seguit de peripècies, captant imatges de la banyera i els metrònoms que surten a l'obra amb un artefacte que ens han deixat els tècnics del recinte, l'Isaac i jo hem decidit concebre el JIR Travelling, una plataforma amb rodes que permeti fer travellings amb la càmera: en breu es posarà a desenvolupar el projecte amb el seu tiet de Manresa (fuster).

No desvetllarem els secrets de l'obra, ja que us convidem a anar-la a veure i a extreure la vostra percepció peculiar del So del Taronger,: és una obra que explora la relació dels humans amb el color i està inspirada en la història real d'en Neil, agafant de referència la seva manera peculiar de percebre el món. Les pròximes representacions seran a Barcelona (Antic Teatre: 20, 21,22, 23 de gener de 2011) i a Lleida (Teatre Escorxador: 27 de gener de 2011).

Ha estat gratificant poder viure en primera persona l'estrena de l'obra, captant els moments anteriors a l'inici, aquells nervis inevitables previs a qualsevol aparició en públic i inherents a tota persona humana, veure com en Neil i la Moon, després de fer l'assaig general i corregir petits detalls, han fet l'obra de manera impecable i han acabat rebent el càlid i acollidor reconeixement del públic després de viure i experimentar una simfonia de colors. Enhorabona!

Avui, a l'estrena, han vingut personalitats com en Pau Riba i en Pep Bou. Just abans de l'inici la segona sessió, en Neil ens ha dit que en Pau Riba havia arribat (és una de les persones que volem entrevistar de cara al documental). Ens han presentat, li hem explicat el projecte i li hem demanat per entrevistar-lo: ens ha dit que ens posem amb contacte amb ell de cara al gener. Realment un dia gratificant i productiu!


Article relacionat (Tribuna Maresme).

Auditori què? com? GAAAA-ES!

La ponència d'en Neil a l'auditori GAES de Barcelona començava a les cinc de la tarda i eren les dues del migdia que sortíem de classe a Vic.

Abans d'anar a Barcelona havíem de passar per Argentona. Això sí, no hi podíem pas anar amb l'estómac buit i vam fer parada  a casa d'en Pep, on ens hi esperava un àpat exquisit. Què més se'n pot dir: una casa de pagès, caldo casolà i pollastre al forn de la iaia! tot un luxe pels sentits.

Un cop fet el cafè (Nespresso), vam fer parada a Argentona, canvi de cotxe i, guiats pel GPS, vam emprendre rumb cap a Barcelona. Feia una tarda assolellada que ens va permetre gaudir del paisatge. Vam aprofitar per gravar plans recurs amb un espaterrant sol de mitja tarda que ens venia de cara mentre escoltàvem la càlida veu de Bob Marley pels altaveus del cotxe.

Un cop arribats a Barcelona, vàrem aparcar gairebé davant mateix de l'auditori. Qui ens ho havia de dir: a plena llum de dia, enmig de Barcelona, amb els carrers plens de gent... ens van atracar! Un atracament a mà armada, ens van escurar les butxaques de monedes i, com que no en tenien prou, ens van acabar agafant la targeta de crèdit. Ara bé, sabem qui va ser l'agressor: el parquímetre de la zona verda de Barcelona. Vam agafar el material que per sort no ens van furtar i vam entrar a l'auditori.

Un cop a dins, ens van indicar la sala on es feien les ponències. Hi vam entrar, sense fer soroll. Hi havia un conferenciant xerrant. Vam plantar trípodes i càmeres mentre en Neil es preparava per començar la seva presentació que començava puntual a les cinc. Va fer una ponència molt amena i entretinguda a base d'imatges en blanc i negre, colors i sons.

El públic se'l va veure molt entregat amb tot el que anava explicant en Neil, el qual va arrencar més d'un somriure amb les seves peculiars anècdotes al voltant de l'eyeborg.

Quan va acabar, ens vam acomiadar d'ell ja que tots els ponents que havien participat en el Workshop tenien una reunió a una sala annexa.  Ens vam quedar una estona a fer companyia a la Moon, que s'havia passat el dia allà amb en Neil. Veient que es feia tard i l'endemà teníem una presentació, recordant al mateix temps les nostres pobres i escurades butxaques, vam decidir anar cap al cotxe i marxar. La companyia de la Moon era certament molt agradable, però, tal i com diuen per Polònia... la pela és la pela!

Workshop a l'edifici GAES de Barcelona from Xip Multicolor on Vimeo.

Punts de disseny

Neil Harbisson ha presentat avui la col·lecció de punts de llibre sonocromàtics que ha fet en motiu del 13è aniversari de la Biblioteca Pública Pompeu Fabra de Mataró. La biblioteca organitza el 4t Mercat d'intercanvi de punts de llibre.

"He agafat el cotxe, la càmera i el trípode i m'he dirigit cap a Mataró, direcció Plaça Granollers (pujant per Ronda O'donell) i he tombat al carrer de sobre de la biblioteca Pompeu Fabra. Realment és un d'aquells dies immaculats en els quals estàs tocat per la mà de Déu: un aparcament just davant i a la primera. Per tots aquells que siguin de Mataró o rodalies i freqüentin aquells entorns en vehicle de quatre  rodes, sabran del què estic parlant.

Aparco, cremallera de l'anorac amunt (és un dia d'aquells freds i ja són ben bé les 8 del vespre) i em dirigeixo cap a l'entrada de la biblioteca. Hi entro. L'ambient és més càlid i acollidor i vaig cap a la sala d'actes. Allà trobo una persona asseguda entre el públic, té una peculiaritat, porta una espècie d'antena electrònica al cap, és en Neil, em saluda amb el seu tímid somriure i m'assec al seu costat mentre m'explica amb un lleuger fil de veu quan farà la presentació. Estan realitzant una activitat, un nen i una nena, juntament amb 3 adults, llegeixen contes.

Després de degustar la lectura d'un escrit que parlava sobre la xocolata, amb els ulls tancats i amb una peça d'aquesta desfent-se dins la boca, ens hem dirigit cap a la taula on en Neil s'ha col·locat per presentar la col·lecció de punts de llibre que ha dissenyat en motiu del 13è aniversari de la biblioteca i els ha anat firmant, amb paciència,  a tota aquella gent que li demanava.

Més tard, quan han tancat la biblioteca, hem anat amb en Neil i un company seu, Andreu Català, a prendre alguna cosa a un bar. Allà hem estat parlant sobre idees i projectes comuns i debatent  sobre quin és el futur pel que fa a la programació, veient com una molt bona opció l'ús del programari lliure per desenvolupar projectes que puguin servir per ajudar a entendre quines sensacions viu en Neil des del seu punt de vista. Certament una tarda enriquidora."
                                                                                                 Roger Soldevila

Punts sonocromàtics from Xip Multicolor on Vimeo.

Premis Creàtic 2010

Avui és la meva primera incursió dins del Tecnocampus de Mataró. M'he perdut enmig dels carrers que separen aquells edificis immensos que donen un nou perfil a la ciutat. Està pràcticament acabat, però encara hi queden restes de moviment de terra i algun solar en obres on la marca dels paletes hi és ben present. Després de voltar una estona, amb el trípode sota el braç, i veient les façanes dels edificis amb la llum de l' última hora de la tarda, he arribat a l'auditori on es lliuren els Premis Creatic 2010. Hi he entrat, he demanat per la Yolanda (persona a la qual vam demanar permís per poder assistir a l'acte) i en un ambient d'elegància i de nit de gala, on jo era l'únic que anava vestit amb un polar, texans i bambes, m'ha acompanyat cap a la sala on es faria l'entrega de premis. Allà, m'hi he trobat amb antics companys de TVM  i Maresme Digital; en Ferran, l'Oriol, en Jaume i  l'Esteban (de Claraboia Audiovisual, un dels encarregats de fer el grafisme de la vetllada).

He deixat els estris en un racó, he plantat trípode i he provat la nova incorporació de l'equip, la Cannon HD proporcionada pel SAV Foto de la UVic.

Més tard, ha arribat en Neil, acompanyat de la Moon i d'un altre amic. He fet un pla general captant com baixaven les escales i, de sobte, en Neil ha desaparegut. Al cap d'una estona, encuriosit, he decidit apropar-m'hi i m'he trobat la Moon i l'amic, però en Neil no hi era. Resulta que ha anat al lavabo! El veig sortir d'una porta, se m'acosta i acompanyat d'un somriure, em dóna la mà.  Hem estat intercanviant unes paraules, m'ha dit que no sabia què hi feien allà, que tot eren empresaris i que no hi pintaven res, que no sabia perquè havien vingut. Li he transmès unes paraules de suport, però jo crec que, en el fons, ell sap que va desencaminat i que ha fet bé presentant-se a aquest premi i venint, aquí, aquesta nit.  Vestit a la seva manera, amb uns pantalons que sonen a Do (blau cel), un jersei negre i aquelles sabates acabades en punta que el caracteritzen.

Un cop iniciada l'entrega, fent una mirada al públic des de la meva posició (al passadís lateral), es veu clarament una persona que destaca enmig de la llum tènue de la sala. Tot són americanes, vestits foscos i de gala, pentinats elegants...  en contrapartida, i a primer cop d'ull, en Neil, amb l'eyeborg al cap i el seu cabell ros, destacant entre la resta, com una premonició del que passarà.

Ha arribat el moment, tensió en l'ambient, suspens... "Primer Premi Creàtic 2010, amb 9.000 € de subvenció, un any a un despatx de la Incubadora del Tecnocampus i la creació de la pàgina web... Neil Harbisson i Moon Ribas, de la Fundació Cyborg!".
                     
                                                                                      Roger Soldevila

Entrevista a Peter Kese

El dissabte dia 6 de Novembre, ens vàrem trobar amb en Neil en un pis al carrer Roger de Flor de Barcelona, on havia quedat amb en Peter Kese, desenvolupador del segon eyeborg que ha utilitzat Harbisson al llarg de la seva etapa com a cyborg.
Com que en Peter es trobava a la ciutat, vàrem considerar molt interessant pel nostre projecte parlar amb una personalitat com ell, per tal de conèixer el funcionament d'aquest aparell tant peculiar, i alhora poder tenir un punt de vista més tècnic de la temàtica que tractem en el documental.  

Portar una caixa de focus de 25 kilos pel mig de Barcelona, tot un repte, pujar amb un ascensor de fusta, del segle passat, tota una aventura. Ens vam endinsar en un pis de portes i sostre alt, imponent, majestuós, acollidor. Vam caminar per un llarg passadís fins a arribar a un menjador amb una petita taula de ping pong al centre. Al fons, un balconet interior en el qual hi entrava la llum de primera hora de la tarda on vam acabar preparant l'espai per fer l'entrevista.  

Allà ens vam trobar amb Peter Kese,  va resultar ser una persona molt comunicativa, simpàtica, agradable i propera, que ens va facilitar molt l’entrevista i que ens va explicar amb molta claredat dades tècniques i biogràfiques de l'eyeborg i d'en Neil, contestant-nos tot allò que esperàvem extreure per al documental. 

Com a curiositat, dir que ens va acompanyar una traductora i intèrpret, l'Àngels, que de manera altruista ens dóna un cop de mà per preparar les entrevistes en anglès i aclarir dubtes del moment que puguin sorgir en les converses. Més que una entrevista, va acabar sent una vetllada molt interessant i fluïda entre tots els que ens trobàvem al rodatge. 

Per concloure el post, volem agrair molt sincerament l’actitud i l'entrega de Peter Kese envers nosaltres, a la nostra traductora, l'Àngels, per venir-nos a recolzar, a en Neil i el seu amic per facilitar-nos  l'espai de rodatge i a MapaSonor per recolzar-nos a nivell logístic.

Sonocromatisme a Alella

Eren les 11:25  del matí de diumenge, quan vam anar a recollir, prop de la Plaça Granollers de Mataró a en Neil i la Moon. Eren allà, puntuals, en Neil vestit de "do" i amb unes cridaneres sabates de color blanc i negre. D'allà ens vam traslladar amb cotxe cap a Alella, a l'exposició anomenada "Sonocromatisme", que feien del 7 al 24 d'octubre a Can Manyé.  Vam poder gaudir d'una original vetllada, veient retrats sonors (un d'ells fet a Woody Allen) i quadres que representen peces de música en color, a part dels diferents eyeborgs que ha anat portant des de 2004. Un cop vista l'exposició, vam emprendre una passejada pel poble, amb un full de mostres de color que ens van servir de plantilla per anar a cercar quin color té Alella. Després de comprovar que al poble hi predomina un color terrenc, tirant a vermellós, vam anar a dinar amb en Neil i li vam explicar el projecte detalladament, tant el documental com multimèdia, i després d'una intensa xerrada, ens va contestar amb un somriure tímid i il·lusionant.

Reunió amb en Kilian

Fa dies que ens plantegem com volem encarar el documental, i després de donar-hi moltes voltes, hem acordat fer-lo amb una càmera d'alta definició. És per aquest motiu que vam decidir buscar-ne una amb la qual poguéssim fer les gravacions. A la universitat, els recursos pel que fa a l'ús de càmeres HD pels alumnes encara està una mica limitat i, per tal d'evitar problemes d'agenda i compatibilitat, vam decidir buscar una alternativa eficient que ens permetés desenvolupar el projecte amb garanties.

Fruit de les nostres inquietuds, ens vam posar en contacte amb en Kilian Estrada, membre de l'Associació de Creació Documental Mapasonor: Feia sol, tot i que l'aire, que el sentíem xiuxiuejar entremig de les fulles dels imponents plataners de la riera de Mataró, era fred. Vam quedar amb en Kilian al seu despatx de Mataró a les 12:00. Vam trucar el timbre, vam pujar al segon pis i un home amb un somriure simpàtic ens va obrir la porta. Ens va fer passar i ens va escoltar amb atenció mentre li explicàvem el nostre projecte. La seva reacció, desenvolupant un discurs complet i formatiu, parlant de la seva professió amb fervor, denotava, de bon principi, una involucració pràcticament total. Ens va contagiar entusiasme i es va oferir per ajudar-nos en tot el que pogués, facilitant-nos les seves eines i espai de treball. El resultat ha estat immillorable, amb pràcticament 3 o 4 dies d'antelació, hem aconseguit uns col·laboradors vitals pel projecte i una càmera HD que ens permetrà afrontar amb garanties el primer  dia de rodatge.  Pròxima destinació: Sonocromatisme a Alella, primer contacte directe amb en Neil.

Presentació

En un xip multicolor és un projecte documental i multimèdia basat en la figura de Neil Harbisson, que va néixer amb una condició visual coneguda com acromatòpsia (conseqüència per la qual només pot veure les coses en blanc i negre). Això, l'ha portat a crear un nou món perceptiu basat en un mecanisme anomenat eyeborg que li permet percebre els colors a través  dels sons. Ha transformat l'adversitat en creativitat, realitzant tot tipus de creacions artístiques tals com retrats sonors de persones, donar color a les ciutats,  convertir melodies en quadres, realitzar tallers, fer obres de teatre i conferències.

En el documental volem fer un seguiment del present de Neil Harbisson, vivint en primera persona la seva inquietud per implantar-se un xip al cap i  veient els projectes que està desenvolupant, fent una petita immersió biogràfica al seu passat i tocant tots els temes relacionats amb la seva persona, tals com l'acromatòpsia, el món cyborg, l'eyeborg i les seves creacions artístiques.

El projecte multimèdia, serà un portal web interactiu en el qual els usuaris podran veure el documental i podran participar i submergir-se en el món de Neil Harbisson, posant-se en la seva pell i gaudint d'activitats en les quals passaran a ser els artistes, bo i creant les seves pròpies peces "sonocromàtiques".

Bitàcora del projecte

Aquesta bitàcora pretén ser el testimoni escrit del desenvolupament del projecte documental i multimèdia sobre Neil Harbisson, de tal manera que podreu anar seguint tots els passos, novetats i fases d'aquest.

Sóm un grup format per Arnau Costa, Isaac Martínez, Pep Parés i Roger Soldevila, alumnes de 4rt curs de la UVic (Universitat de Vic) i aquest projecte va lligat al Projecte de Final de Carrera de la llicenciatura de comunicació audiovisual.