Matias Lizana, el creador

Avui és un dia complet. Fa poca estona que hem entrevistat a en Pau Riba i ens dirigim cap al Tecnocampus de Mataró, a veure en Matias Lizana, el creador de la tercera evolució de l'eyeborg d'en Neil. El vam trucar fa pocs dies i va mostrar plena disposició per atendre'ns i fer-li una entrevista de cara al documental.
La panxa ens comença a fer rau rau quan a penes falten 5 minuts per trobar-nos amb en Matias, són les 3 de la tarda. De cop veiem com el perfil d'una persona misteriosa, amb la melena al vent, apareix entremig de dos edificis, camina amb un aire desenfadat i desprèn alegria i simpatia al seu voltant: és en Matias, ens saluda i ens fa passar cap a les oficines en les quals treballa. Ens té preparat un espai, és una sala petita, aïllada, sense soroll i plena de torres d'ordinador i cables, un entorn ideal per entrevistar-lo. Des d'aquí agrair al nostre nou ajudant de producció i d'atrezzo, en Matias, per haver-nos habilitat un espai tant propici, espai que el director d'art buscava per aquesta entrevista.
Ens ha deixat que muntéssim els focus i càmeres i posteriorment l'hem fet passar i ens ha respòs de manera activa i concisa tot el que li hem anat preguntant. Ens ha donat una visió molt informàtica de la seva relació amb en Neil. Ha estat una entrevista molt desenfadada i divertida, en la qual ens ha respòs amb prudència per tal que no poguem manipular i treure de context tota la informació que ens ha donat, realment un geni informàtic, de la paraula i la oratòria.

Entrevistant a en Pau Riba

Estàvem al Casal. Eren les 12 del migdia quan ha aparegut en Pau Riba amb el seu cotxe blau, ens ha saludat i ens ha guiat fins a la seva masia, situada a Tiana. Un cop allà, i després de netejar els baixos del cotxe a base de cops amb els sotracs del camí, hem arribat a una casa acollidora on el sol es deixava entreveure entre les fulles dels arbres que envoltaven el pati.
Ens hem endinsat cap a l'interior mentre ens ha envoltat aquella olor de masia antiga, una olor guardada en una petita calaixera d'un armari situat a un racó de la nostra ment, aquella olor tant familiar de casa els avis quan hi anàvem de petits.
Hem pujat unes escales de sostre baix i un cop a dalt en Pau ha obert una doble porta  de fusta. Després d'empènyer-la un parell de cops, ens ha facilitat l'entrada al seu lloc de treball, una sala composada per un escriptori amb un cendrer, amb una prestatgeria plena de cassetes i un ordinador envoltat de tot de fulls i notes escrites a mà. A la paret de davant un armari antic ple d'objectes curiosos. Al sostre una guitarra. Entremig una balconada que dóna al pati de baix pel qual hem entrat. Ens crida l'atenció el terra, tot fet de rajola antiga i amb petites rugositats curves fruit del pas del temps, per no parlar de la magnificència de la masia, els sostres alts, els rebedors i les sales annexes.
En Pau, amb un aire informal, un pentinat curiós (cap afaitat i dues clapes de pèl de forma rectangular ben perfilades a banda i banda del front), calçant unes sandàlies en ple mes de febrer, amb un explant que el converteix en cyborg (el seu rellotge) i consultant el correu a l'ordinador just abans de començar l'entrevista.
Ens ha dedicat una hora ben bona en la qual ens ha parlat d'ell, del seu món, les seves idees i de la seva perspectiva sobre en Neil i el món cyborg, filosofant sobre la societat i fent un anàlisi profund de la realitat més actual i del futur més pròxim, explicant quins són els projectes que té en comú amb en Neil.
Pensem que donarà una visió diferent i interessant sobre la temàtica que tractem al documental. Des d'aquí agrair a en Neil que ens hagi acompanyat i a en Pau la profitosa estona del seu temps que ens ha dedicat.

Teaser d'En un xip multicolor

Ja tenim el teaser del documental En un xip multicolor! 

Un petit clip fet a partir de la careta que vem realitzar a l'assignatura de Teoria i Tècnica del Videoclip.

En un xip multicolor teaser from Xip Multicolor on Vimeo.

Logotip d'En un xip Multicolor

Després de donar-hi voltes i presentar diferents propostes a l'Arnau i amb la corresponent benedicció d'en Neil el dia de la sessió fotogràfica per fer la foto de la home, el logotip que pren força i es preveu com a escollit (susceptible de modificacions puntuals) és:

Logotip En un xip Multicolor from Xip Multicolor on Vimeo.

Significa "Xip Multicolor": la paraula "xip" està escrita en braille i és multicolor (blau, blanc i groc). Aquest logotip té una segona lectura, en Neil té una condició visual (acromatòpsia). D'altra banda, l'eyeborg, està pensat per ser utilitzat en persones que tinguin problemes de visió, per tal que puguin percebre els colors a través dels sons. És per aquest motiu que vam trobar interessant i suggerent decantar-nos per aquest logo que, a simple vista pot semblar que no diu res però que diu molt.

El 27 de desembre, núvol, núvol núvol

Avui és dia d'expedició cap a Manresa, l'Isaac i jo hem quedat a Santpedor per enregistrar imatges per fer el teaser del documental i la careta d'entrada (que hem de presentar a l'assignatura de videoclip com a treball final). Després de la primera experiència a Mataró, ens disposem a fer proves amb les pintures de colors, les cartolines i els globus que vam comprar a Can Casabella. Ha estat arribar a Santpedor i fa un fred que glaça l'ànima.

En primer lloc, després de fer un entrepà de fuet i un frankfurt, hem començat a cercar una localització indicada per rodar. A casa l'Isaac hi havia llum natural, però jugar amb pintures al menjador de casa seva, podria haver tingut uns resultats nefastos. Després de donar-hi voltes i de comptar amb l'opinió experta de la seva mare, hem decidit que el millor era anar a casa de la seva àvia, a Manresa capital, ja que té un terrat ample i espaiós en el qual hi toca el sol durant una gran part del dia.

He dit que hi toca el sol? fa dues hores que veiem passar el vent: el trípode muntat, la càmera a punt, pots de pintura oberts, la víctima d'uns instants de retorn a la infantesa(la cartolina) tement per la seva integritat física. I un convidat inesperat: un nuvolot que s'aborria i ens ha vingut a fer companyia:

Nuvolots from Xip Multicolor on Vimeo.

Final de festa: després de veure la passarel·la de núvols, tenir una estranya sensació a l'estòmac de formigueig i un bram de lleó manifestant-se, hem pogut gravar com queien les pintures amb bona llum! hem anat a celebrar-ho al Wok de Manresa... satisfent al lleó que portàvem dins.

En busca del So del Taronger

Avui és un dia especial, l'estrena de l'obra del Sol del Taronger, guanyadora del 1r Premi a la Creació Escènica 2010 de Mataró, creada per Moon Ribas i Neil Harbisson.

Després de dinar ens hem dirigit cap al carrer Floridablanca amb carrer Prat de la Riba de Mataró, tal com ens ha explicat el Sr. Google Maps. No cal dir que no anava equivocat i ha encertat amb escreix la direcció. Ens trobem davant d'un edifici reformat i d'una rehabilitació de l'entorn considerable respecte fa uns anys; l'Ajuntament de Mataró ha habilitat l'espai de Can Gassol per fer-hi un Centre de Creació d'Arts Escèniques. Són les 5 de la tarda, mirant al cel podem gaudir d'un grup de núvols que dansen al so del vent creant formes majestuoses mentre, perdent la mirada en l'horitzó, veiem com es comença a fer fosc.

Ens dirigim cap a l'entrada de la plaça de Can Gassol, pugem unes escales i ens trobem un grup d'avis jugant a la petanca. A mà dreta hi queda el Centre. Trobem la porta oberta, hi ha tècnics preparant l'escenari, entrem i de cop ens trobem amb la Moon i en Neil, estan al camerino, ultimant els preparatius: estan fent una tria de mitjons de colors, fet que ens sobta una mica però intuïm que està vinculat amb l'obra. Amb prudència, els hem preguntat si els podrem gravar durant tota l'estona prèvia a l'estrena, mentre es maquillen i es preparen i no hi han posat inconvenient. Hem posat a carregar les càmeres i després de passar per la supervisió dels encarregats del recinte, hem començat a captar imatges de recurs.

Cal dir que avui és un dia especial, ja que gràcies a tot un seguit de peripècies, captant imatges de la banyera i els metrònoms que surten a l'obra amb un artefacte que ens han deixat els tècnics del recinte, l'Isaac i jo hem decidit concebre el JIR Travelling, una plataforma amb rodes que permeti fer travellings amb la càmera: en breu es posarà a desenvolupar el projecte amb el seu tiet de Manresa (fuster).

No desvetllarem els secrets de l'obra, ja que us convidem a anar-la a veure i a extreure la vostra percepció peculiar del So del Taronger,: és una obra que explora la relació dels humans amb el color i està inspirada en la història real d'en Neil, agafant de referència la seva manera peculiar de percebre el món. Les pròximes representacions seran a Barcelona (Antic Teatre: 20, 21,22, 23 de gener de 2011) i a Lleida (Teatre Escorxador: 27 de gener de 2011).

Ha estat gratificant poder viure en primera persona l'estrena de l'obra, captant els moments anteriors a l'inici, aquells nervis inevitables previs a qualsevol aparició en públic i inherents a tota persona humana, veure com en Neil i la Moon, després de fer l'assaig general i corregir petits detalls, han fet l'obra de manera impecable i han acabat rebent el càlid i acollidor reconeixement del públic després de viure i experimentar una simfonia de colors. Enhorabona!

Avui, a l'estrena, han vingut personalitats com en Pau Riba i en Pep Bou. Just abans de l'inici la segona sessió, en Neil ens ha dit que en Pau Riba havia arribat (és una de les persones que volem entrevistar de cara al documental). Ens han presentat, li hem explicat el projecte i li hem demanat per entrevistar-lo: ens ha dit que ens posem amb contacte amb ell de cara al gener. Realment un dia gratificant i productiu!


Article relacionat (Tribuna Maresme).

Auditori què? com? GAAAA-ES!

La ponència d'en Neil a l'auditori GAES de Barcelona començava a les cinc de la tarda i eren les dues del migdia que sortíem de classe a Vic.

Abans d'anar a Barcelona havíem de passar per Argentona. Això sí, no hi podíem pas anar amb l'estómac buit i vam fer parada  a casa d'en Pep, on ens hi esperava un àpat exquisit. Què més se'n pot dir: una casa de pagès, caldo casolà i pollastre al forn de la iaia! tot un luxe pels sentits.

Un cop fet el cafè (Nespresso), vam fer parada a Argentona, canvi de cotxe i, guiats pel GPS, vam emprendre rumb cap a Barcelona. Feia una tarda assolellada que ens va permetre gaudir del paisatge. Vam aprofitar per gravar plans recurs amb un espaterrant sol de mitja tarda que ens venia de cara mentre escoltàvem la càlida veu de Bob Marley pels altaveus del cotxe.

Un cop arribats a Barcelona, vàrem aparcar gairebé davant mateix de l'auditori. Qui ens ho havia de dir: a plena llum de dia, enmig de Barcelona, amb els carrers plens de gent... ens van atracar! Un atracament a mà armada, ens van escurar les butxaques de monedes i, com que no en tenien prou, ens van acabar agafant la targeta de crèdit. Ara bé, sabem qui va ser l'agressor: el parquímetre de la zona verda de Barcelona. Vam agafar el material que per sort no ens van furtar i vam entrar a l'auditori.

Un cop a dins, ens van indicar la sala on es feien les ponències. Hi vam entrar, sense fer soroll. Hi havia un conferenciant xerrant. Vam plantar trípodes i càmeres mentre en Neil es preparava per començar la seva presentació que començava puntual a les cinc. Va fer una ponència molt amena i entretinguda a base d'imatges en blanc i negre, colors i sons.

El públic se'l va veure molt entregat amb tot el que anava explicant en Neil, el qual va arrencar més d'un somriure amb les seves peculiars anècdotes al voltant de l'eyeborg.

Quan va acabar, ens vam acomiadar d'ell ja que tots els ponents que havien participat en el Workshop tenien una reunió a una sala annexa.  Ens vam quedar una estona a fer companyia a la Moon, que s'havia passat el dia allà amb en Neil. Veient que es feia tard i l'endemà teníem una presentació, recordant al mateix temps les nostres pobres i escurades butxaques, vam decidir anar cap al cotxe i marxar. La companyia de la Moon era certament molt agradable, però, tal i com diuen per Polònia... la pela és la pela!

Workshop a l'edifici GAES de Barcelona from Xip Multicolor on Vimeo.